La transició energètica no és només un repte tecnològic, sinó sobretot una transformació social, organitzativa i cultural. En aquest context, el projecte europeu AGRICOM dona suport a la creació i el desenvolupament de comunitats d’energies renovables (CER), que constitueixen una eina clau per combinar la sostenibilitat ambiental, la participació ciutadana i el desenvolupament local.

Una de les formes que pot adoptar una comunitat energètica és el model cooperatiu, els avantatges del qual es descriuen en aquest article. Per la seva naturalesa, el model cooperatiu és una estructura organitzativa adequada per liderar i consolidar aquestes noves formes de producció i d’energia compartida: incorpora els principis de mutualitat i democràcia, no té el lucre com a finalitat predominant i manté un fort vincle amb el territori. Aquestes característiques permeten als membres gestionar conjuntament les instal·lacions energètiques i els beneficis que generen, i també contribueixen a combatre la pobresa energètica.

Un dels principals punts forts de les cooperatives és la governança democràtica. El principi d’«una persona sòcia, un vot» garanteix que les decisions estratègiques no es concentrin en mans d’uns pocs actors, sinó que es comparteixin entre els membres de la comunitat. Aplicat a les CER, aquest enfocament afavoreix una gestió energètica transparent i inclusiva i reforça el sentiment de pertinença i la responsabilitat col·lectiva. El principi de «portes obertes» reforça encara més aquest aspecte, ja que permet entrar a la CER o sortir-ne lliurement a qualsevol persona que compleixi els requisits.

Les cooperatives permeten distribuir de manera equitativa els beneficis econòmics i socials que genera la producció i l’energia compartida. Els incentius i el valor creat no es converteixen simplement en benefici privat, sinó en recursos que es redistribueixen entre els membres segons criteris mutualistes i d’acord amb les normes que decideix la comunitat energètica. D’aquesta manera, les CER constituïdes com a cooperatives poden contribuir de manera concreta a reduir la pobresa energètica i les desigualtats territorials.

El fort vincle de les cooperatives amb el territori és un element decisiu per a l’èxit de les comunitats energètiques. La confiança entre els membres, el coneixement de les necessitats locals i la proximitat amb les institucions fan de les cooperatives actors creïbles i estables al llarg del temps. Aquest vincle es reforça amb les reserves irrepartibles pròpies del model cooperatiu, que protegeixen els recursos de la CER, n’allarguen la vida, l’arrelen a la comunitat i en garanteixen la continuïtat entre generacions. L’arrelament local facilita processos de presa de decisions més eficaços i una major acceptació social dels projectes energètics.

A diferència dels models orientats exclusivament al lucre, les cooperatives reinverteixen el valor generat en la comunitat. Aquesta lògica permet a les CER mantenir l’equilibri entre la sostenibilitat econòmica i l’impacte social, i assegurar la continuïtat a llarg termini i la coherència amb els objectius ambientals de la transició ecològica.

Les comunitats d’energies renovables constituïdes com a cooperatives poden anar més enllà de la simple producció d’energia i esdevenir plataformes d’innovació social. La integració amb instruments de benestar social, serveis per als membres i mecanismes de redistribució solidària converteix l’energia en una palanca per al desenvolupament inclusiu, capaç de generar valor econòmic, social i relacional.

En conclusió, la governança compartida i l’energia compartida no són només eslògans, sinó principis operatius que troben una aplicació concreta en el model cooperatiu. Les cooperatives poden assumir un paper protagonista en la transició energètica liderant comunitats d’energies renovables que combinin democràcia, sostenibilitat i cohesió territorial.