Els incendis forestals de les darreres setmanes han afectat diferents punts de Catalunya i han obligat a desplegar dispositius d’emergència, confinar poblacions i evacuar preventivament habitatges i urbanitzacions.

A principis de juliol, l’incendi iniciat a la Bisbal d’Empordà va afectar més de 2.200 hectàrees, de les quals 2.128,97 corresponien a terreny forestal, 53,14 a superfície agrícola i 15,46 a sòl urbà. Prop del 97% de la superfície cremada es trobava dins de l’espai natural protegit de les Gavarres.

L’11 de juliol, un altre incendi a Camarasa, a la Noguera, va afectar 21,8 hectàrees i va entrar a l’espai natural protegit de l’Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa. El foc va obligar a confinar el nucli de Fontllonga i va mobilitzar 55 mitjans terrestres, 11 d’aeris i uns 160 efectius. Els Bombers el van donar per controlat el 12 de juliol.

A aquests episodis s’hi ha afegit un nou incendi declarat el 12 de juliol a la Vall d’Infern, al terme municipal d’Aiguamúrcia, molt a prop de la zona afectada dies abans pel foc del Pla de Manlleu. En l’actualització disponible d’aquest matí, dia 13 de juliol, el foc continuava actiu, afectava unes 150 hectàrees i havia obligat a evacuar preventivament entre 300 i 400 persones de diverses urbanitzacions i masies de Querol. També es manté el confinament d’unes 2.500 persones d’Aiguamúrcia, la Llacuna, Pontons, Querol i Torrelles de Foix.

El primer incendi recent d’Aiguamúrcia es va iniciar el 8 de juliol al Pla de Manlleu i va afectar aproximadament 89 hectàrees, 74 de forestals i 15 d’agrícoles, segons les dades provisionals dels Agents Rurals.

Durant l’incendi, diverses parcel·les de vinya van reduir la continuïtat de la vegetació i van modificar l’avenç del foc. Una vegada estabilitzat, els veïns i agricultors de la zona van destacar el paper que havien tingut aquestes superfícies conreades.

En una informació d’Ariadna Escoda per a l’Agència Catalana de Notícies, publicada el 9 de juliol per mitjans com TarragonaDigital i VilaWeb, un veí afirmava que, sense la presència de les vinyes, hauria estat molt més difícil contenir l’incendi.

En la mateixa informació, Quico Figueres, representant de l’Agrupació d’Agricultors del Pla de Manlleu, i participant del projecte CarbonFLOW, coordinat per INNOVI, explicava que les franges de vinya havien evitat que la superfície cremada fos molt superior.

L’Agrupació d’Agricultors del Pla de Manlleu treballa des de fa anys en la iniciativa Vinyes de Foc, orientada al manteniment de superfícies vitícoles en zones estratègiques. Es tracta de vinyes situades a una altitud aproximada de 600 metres i distribuïdes dins d’un perímetre d’unes 750 hectàrees.

Per determinar els punts on aquestes superfícies poden resultar més útils, l’agrupació col·labora amb el Grup de Reforç d’Actuacions Forestals, el GRAF, que aporta informació sobre el comportament dels incendis i les possibles trajectòries del foc.

Les vinyes no són una barrera infranquejable. En condicions extremes, les flames poden travessar-les, cremar els ceps o afectar el raïm a causa de les temperatures i el fum. Tanmateix, una finca treballada presenta habitualment una càrrega de vegetació combustible inferior a la d’un bosc dens o d’una parcel·la agrícola abandonada.

Aquesta diferència pot reduir la intensitat o la velocitat del foc i crear espais des dels quals els Bombers i les Agrupacions de Defensa Forestal poden plantejar maniobres d’extinció.

L’incendi del Pla de Manlleu té una vinculació directa amb el projecte CarbonFLOW, coordinat per INNOVI. Algunes de les vinyes participants en el projecte es troben entre les superfícies que van actuar com a discontinuïtat durant l’incendi.

CarbonFLOW és un Grup Operatiu coordinat per INNOVI, amb l’ADV Pla de Manlleu i Boscat com a socis beneficiaris i amb la participació de la Universitat de Lleida i l’INCAVI.

El projecte estudia diferents estratègies per millorar el maneig dels sòls vitícoles, especialment en vinyes de secà. Entre les actuacions analitzades hi ha l’aplicació de restes de fusta triturada com a encoixinat o esmena orgànica, l’ús de cobertes vegetals i la incorporació de microorganismes beneficiosos.

El projecte no té com a objectiu directe crear tallafocs ni actuar durant l’extinció dels incendis. La seva relació amb la prevenció es troba en la connexió entre la gestió forestal i la gestió dels sòls agrícoles.

L’extracció i la valorització de biomassa permeten reduir l’acumulació de material en determinades zones forestals i, al mateix temps, disposar de recursos locals per protegir i regenerar els sòls de les vinyes.

Un altre cas recent es va produir el 26 de juny a Tiana. L’incendi va afectar aproximadament 48 hectàrees dins de l’Espai d’Interès Natural de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs.

El cap de l’incendi va avançar per una zona de barrancs, empès per la marinada, fins a arribar al Turó d’en Galceran. En aquest punt va trobar una finca de vinya del Celler Marfil.

Segons va explicar el cap d’intervenció dels Bombers, Pep Colàs, a La Local de Tiana, la discontinuïtat generada per la vinya va permetre ancorar el cap de l’incendi, frenar-ne la progressió i evitar que s’obrís cap al Parc de la Serralada Litoral.

Xavi Garcia, del Celler Marfil, va explicar al mateix mitjà que les flames van avançar més lentament quan van entrar a la vinya. Aquesta reducció de la velocitat va donar més marge d’actuació als equips d’emergència.

La finca també va resultar afectada. El foc va cremar bona part d’una de les parcel·les i les primeres files d’una altra, mentre que altres ceps i raïms van quedar exposats a temperatures elevades.

L’incendi de Roses del febrer de 2022 ja havia permès observar els efectes d’un paisatge gestionat amb diferents usos del sòl.

A la finca Mas Marès, situada al Parc Natural del Cap de Creus, Espelt Viticultors havia desenvolupat durant gairebé dues dècades un model que combinava vinyes, oliveres, zones forestals, pastures i ramaderia extensiva.

La pastura de vaques durant els mesos d’hivern permetia mantenir una càrrega de biomassa baixa en els terrenys pròxims a les vinyes. Quan el foc va arribar a la finca, va trobar una alternança d’espais conreats i pasturats que va contribuir a reduir-ne la propagació.

Anna Espelt va explicar a l’Agència Catalana de Notícies que l’incendi havia permès comprovar que el sistema de gestió aplicat durant divuit anys funcionava. La mateixa finca ha descrit posteriorment Mas Marès com una franja de protecció per a la zona urbanitzada de Roses.

La relació entre la viticultura, la prevenció d’incendis i la gestió agroforestal ja va ser objecte d’un Seminari Tècnic Internacional celebrat al VINSEUM el 17 d’octubre de 2023, organitzat per l’experta en paisatge Soazig Darnay i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya.

La jornada va analitzar les vinyes com a espais de discontinuïtat, especialment a prop de zones forestals i urbanes. També va abordar el denominat gust de fum, produït quan el raïm absorbeix compostos generats durant els incendis, i les alternatives disponibles per reduir-ne l’impacte en el vi.

Aquesta connexió entre activitat vitivinícola i gestió territorial també es treballa actualment en altres projectes coordinats per INNOVI.

El projecte Estratègies agronòmiques per a la lluita contra la sequera en vinyes: del key line als encoixinats està coordinat per INNOVI, liderat per Recaredo i compta amb Gramona i l’ADF Garraf-Penedès com a membres del consorci, així com amb el CTFC i l’INSA-UB com a centres de recerca.

El projecte estudia l’extracció de materials vegetals llenyosos procedents de la gestió forestal per aplicar-los als sòls de les vinyes del Penedès. Els encoixinats poden contribuir a retenir la humitat, protegir el sòl de l’erosió, reduir la competència de les plantes espontànies i incrementar la matèria orgànica. Alhora, l’extracció d’aquest material forma part dels treballs destinats a reduir la biomassa acumulada en espais forestals.

L’ADF Garraf-Penedès participa en aquest projecte i hi aporta l’experiència en prevenció i gestió dels incendis forestals. Xavier Xortó, responsable de l’ADF de Sant Sadurní d’Anoia i coordinador de les ADF del Penedès-Garraf, ha defensat en diverses ocasions la importància de les actuacions preventives fora de la campanya d’estiu. En una entrevista de Margalida Ripoll publicada a la revista Arrels el 4 d’agost de 2021, ho sintetitzava amb l’afirmació que «els incendis no s’apaguen quan cremen, s’apaguen a l’hivern», en referència a tasques com la gestió del sotabosc, el manteniment dels accessos, la recuperació de pastures i la conservació dels camps de conreu.

El projecte VITI-RAM, d’INNOVI, estudia la integració de la ramaderia extensiva en vinyes i espais forestals associats. Les proves pilot es desenvolupen a Recaredo, al Penedès, i a La Gravera.

El pasturatge controlat permet analitzar la reducció de la vegetació, la fertilització natural del sòl, els efectes sobre la biodiversitat i la disminució de determinades tasques de mecanització. Per als ramaders, el projecte també estudia l’accés a noves zones de pastura i la reducció dels costos d’alimentació i transport.

Els casos del Pla de Manlleu, Tiana i Roses mostren que les vinyes poden formar part de les estratègies de prevenció i extinció, però el seu comportament depèn de diversos factors.

La situació de la finca, l’amplada de la superfície conreada, l’estat de les cobertes vegetals, el pendent, el vent, la intensitat del foc i les característiques dels terrenys adjacents condicionen la seva capacitat per modificar l’avenç de les flames.

Les vinyes tampoc substitueixen la gestió forestal, els plans d’emergència ni els dispositius d’extinció. La seva aportació es produeix dins d’un paisatge agroforestal en què els camps, les pastures, els boscos gestionats i els espais oberts redueixen la presència de grans extensions contínues de vegetació.

A més de la superfície cultivada, l’activitat vitícola contribueix al manteniment de camins, accessos, marges, murs de pedra seca i punts d’aigua. Quan una parcel·la deixa de treballar-se, la vegetació espontània l’ocupa progressivament i pot acabar connectant masses forestals que abans estaven separades.

Els incendis d’aquest estiu han fet visible aquesta relació en diferents punts de Catalunya. En el cas del Pla de Manlleu, les vinyes participants en CarbonFLOW han aportat un exemple directe de com la innovació en la gestió dels sòls i el manteniment de l’activitat vitícola poden coincidir amb altres funcions dins del territori.

Projectes impulsats per INNOVI, com son el CarbonFLOW, VITI-RAM o el d’Encoixinats, permeten estudiar aquestes relacions des d’una perspectiva agronòmica, forestal, ambiental i econòmica, i traslladar els resultats al conjunt de la cadena de valor vitivinícola.